GK de Perseu

GK de Perseu
Tipus	estrella binària espectroscòpica, estrella variable cataclísmica, nova, estrella que presenta línies d'emissió i Polar intermèdia
Tipus espectral (estel)	K1IV[1]
Data de descobriment	21 febrer 1901
Constel·lació	Perseu
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	441,9499 pc [2]
Magnitud aparent (V)	14 (banda V)[3]
Temperatura efectiva	5.100 K[4]
Paral·laxi	2,2627 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−17,191 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	−6,714 mas/a [2]
Velocitat radial	28 km/s[5]
Ascensió recta (α)	3h 31m 12.0097s[2]
Declinació (δ)	43° 54' 15.4675''[2]
Metal·licitat	−0,125[4]
Catàlegs astronòmics
HD 21629 (Henry Draper Catalogue) HR 1057 (Catàleg d'Estrelles Brillants) KPD 0327+4343 AAVSO 0324+43 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) PLX 728 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) BD+43 740a (Bonner Durchmusterung) CSI+43 740 2 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GCRV 54133 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GCRV 1932 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GK Per (Catàleg General d'Estrelles Variables) PLX 728.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) 1RXS J033111.9+435427 (1RXS) 2MASS J03311201+4354154 (2MASS) SBC9 171 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) 3A 0327+438 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 )) SBC7 123 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) PBC J0331.1+4353 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey) 2MAXI J0330+438 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky) WEB 3134 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 238540495056450048 (Gaia Data Release 2)

GK de Perseu (GK Persei) és un estel en la constel·lació de Perseu i una de les noves millor conegudes.^[6] Es troba a la regió entre Algol (β Persei) i Mirfak (α Persei). En condicions normals la seva magnitud aparent és +13,1.

Coneguda també com a Nova de Perseu 1901, va ser descoberta el 21 de febrer de 1901 quan va aconseguir un màxim de magnitud +0,2, rivalitzant amb Vega (α Lyrae). Va augmentar la seva lluminositat unes 10.000 vegades en sols dos dies. Es va anar apagant fins a magnitud 2 sis dies després, i fins a magnitud 6 dues setmanes més tard. A partir d'aquí va començar a oscil·lar durant diversos mesos, disminuint la seva lluentor fins que ja no va ser visible a ull nu. La nova va tornar a la seva lluentor normal (magnitud +13) després d'onze anys.^[7] Des de 1966 fins a l'actualitat, GK Persei ha mostrat esclats recurrents de 3 magnituds cada 3 o 4 anys.

GK de Perseu és un estel binari i una nova inusual. Les dues components estan relativament allunyades, la qual cosa fa difícil la cessió de matèria de l'estel principal a nan blanc. Hom pensa que l'estel principal, de tipus espectral K2, està propera a abandonar la seqüència principal augmentant significativament el seu diàmetre.^[8]

Després de l'explosió com nova clàssica en 1901, GK Persei ha començat a mostrar característiques pròpies d'una variable cataclísmica de tipus nova nana a partir de 1966. El descobriment de radiació X emesa pel sistema ha permès classificar GK de Perseu com un estel DQ Herculis, en funció de la intensitat del camp magnètic de la nana blanca.