GK de Perseu

Infotaula objecte astronòmicGK de Perseu
Tipusestrella binària espectroscòpica, estrella variable cataclísmica, nova, estrella que presenta línies d'emissió i Polar intermèdia Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment21 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra441,9499 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.100 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,2627 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−17,191 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,714 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial28 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 31m 12.0097s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)43° 54' 15.4675''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,125[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

GK de Perseu (GK Persei) és un estel en la constel·lació de Perseu i una de les noves millor conegudes.[6] Es troba a la regió entre Algol (β Persei) i Mirfak (α Persei). En condicions normals la seva magnitud aparent és +13,1.

Coneguda també com a Nova de Perseu 1901, va ser descoberta el 21 de febrer de 1901 quan va aconseguir un màxim de magnitud +0,2, rivalitzant amb Vega (α Lyrae). Va augmentar la seva lluminositat unes 10.000 vegades en sols dos dies. Es va anar apagant fins a magnitud 2 sis dies després, i fins a magnitud 6 dues setmanes més tard. A partir d'aquí va començar a oscil·lar durant diversos mesos, disminuint la seva lluentor fins que ja no va ser visible a ull nu. La nova va tornar a la seva lluentor normal (magnitud +13) després d'onze anys.[7] Des de 1966 fins a l'actualitat, GK Persei ha mostrat esclats recurrents de 3 magnituds cada 3 o 4 anys.

GK de Perseu és un estel binari i una nova inusual. Les dues components estan relativament allunyades, la qual cosa fa difícil la cessió de matèria de l'estel principal a nan blanc. Hom pensa que l'estel principal, de tipus espectral K2, està propera a abandonar la seqüència principal augmentant significativament el seu diàmetre.[8]

Després de l'explosió com nova clàssica en 1901, GK Persei ha començat a mostrar característiques pròpies d'una variable cataclísmica de tipus nova nana a partir de 1966. El descobriment de radiació X emesa pel sistema ha permès classificar GK de Perseu com un estel DQ Herculis, en funció de la intensitat del camp magnètic de la nana blanca.

  1. «The stellar mass ratio of GK Persei» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2002, pàg. 597–604. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2002.05013.X.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes, Fourth Edition. Autor: William Foster van Altena. Pàgina: 0. Data de publicació: 1995.
  4. 4,0 4,1 «Quantifying the carbon abundances in the secondary stars of SS Cygni, RU Pegasi, and GK Persei». Astronomical Journal, 2015, pàg. 142. DOI: 10.1088/0004-6256/150/5/142.
  5. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, desembre 1995, pàg. 269–280.
  6. V* GK Per -- Cataclysmic Variable Star (SIMBAD)
  7. GK Persei (Nova Persei 1901) (AAVSO)
  8. GK Persei (Jumk.de/astronomie)

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy